M'hauria estimat més que no tornessis, tenir-te lluny, ben lluny, però tu m'empaites per tot arreu, no em deixes respirar, no em deixes viure.
Perquè m'has escollit a mi? hi ha tanta gent que et mereix molt més que jo.... en canvi a ells els veus i els deixes passar de llarg, no es just, crec que no m'ho mereixo.
Sempre et tinc agafat al meu cos, però ara feia dies que la teva abraçada era molt fluixeta i podia mourem, caminar, fins i tot era una mica més feliç.
Perquè has hagut de tornar i abraçar-me tant fort, tant, que hi ha moments en que no puc moure cap dit, fins i tot em costa obrir els ulls.
No et vull DOLOR, vull que tornis a marxar, i no tornis mai més, et vull fora de la meva vida, quan tu hi ets jo no soc la mateixa persona, tú has canviat la meva vida.
Veste'n DOLOR, t'odio.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Publica un comentari a l'entrada