AVUI VISITA A L'ICAM

Per fí avui després d'esperar tres mesos he anat a la segona visita a l'ICAM.
El resultat és nefast, m'han donat l'alta i m'han dit que amb una malaltia com la Fibromialgia no em podia estar quieta a casa i que treballar m'aniria molt bé.

M'ha visitat la mateixa doctora i hem tingut una mica de mal rottlo, perquè jo li he demanat que em dones una explicació de perquè no consideraven la Fibromialgia com una malaltia incapacitant, li he dit que jo no ho entenia, si he portat un pilot d'informes de metges de l'ICS amb un diagnostic molt clar i la recomanació que no puc treballar, com era que ella no ho volia entgendre?.

Llavors he continuat dient-li que si ella tenia algú que li manava no fer cas d'aquests informes, ho comprenia, però que no els ignorés perquè si.

Uiii! s'ha enfadat moltissim i m'ha dit que a ella ningú li donava ordres, que era metgesa i una professional i podia prendre ella mateixa les decissions sense que ningú li digues el que havia de fer.

Bé, al final he agafat l'alta i he marxat, al cap i a la fí he pensat que no en treuria res de barallar-me amb ella.

Mes endevant ja començaré de nou i aquesta vegada amb un bon advocat i per via judicial.

Ja veieu, tantes plataformes aprovades al congrés per unanimitat i de moment no serveixen per res, nosaltres seguim sent les victimes d'una malaltia maleida de la que ningú en vol sentir el nom, per ells es invisible, i el nostre patiment es fingit.

A mi tot aixó em fa molt mal, i no vull ni puc quedar-me de braços plegats, necessito lluitar, no se com, però trobaré la manera de que m'escoltin

ESTIC NERVIOSA

Aquesta setmana, el dijous, tinc revisió a Barcelona a l'ICAM.
Després de com em van tractar l'altre vegada que hi vaig anar, ja tremolo, em fa patir una mica aquesta incertesa, que em diràn? com quedarà la meva situació economica, que ara ja es molt precària? com em poden mirar a la cara després d'haver llegit tots els informes mèdics i dir-me que estic bé perquè faig bona cara?.
En fí, em faig tota mena d'especulacions.
Espero tenir més sort que l'altre visita i almenys trobar-me una persona educada, i rebre un tracte just.
Ja us aniré informant.

VIURE

Després de tant temps de dolor, de cansament, d'insomni i moltes altres coses, que més val no anomenar, ara puc dir que estic aconseguint la meta que jo mateixa em vaig posar.

Ara ja començo a poder viure i riure i fins i tot quasi cada dia em pinto una miqueta i tinc ganes de sortir i torno a ser feliç amb cada petita coseta que em fa la vida més agradable.

No son coses gaire complicades, jo soc una persona senzilla que no necessita moltes coses per estar contenta, tant sols saver que les meves filles son felices, veure que la meva mare està bé, emocionar-me amb una cançó, obrir un llibre i submergir-me dins la historia que estic llegint, veure el sol al matí quan em llevo, saber que tinc amics que m'estimen, en fi, ja veieu, coses normals però que he estat un temps sense poder valorar perquè jo no estava en condicions d'adonar-me de quant les necessitava i de lo importants que son a la meva vida.

Puc dormir, potser no tant com jo voldria, però amb el que tinc ja en tinc prou, puc sortir a passejar sense caure i sense marejar-me, fins i tot hi ha dies que em sento normal, com tothom, com si no estigues malalta.

Com que en aquest bloc, sempre us hi escric tot el que sento, com em trobo i fins ara no hi havia gaire res de bó, vull que tots sapigueu que la meva vida ara ja es bona, ja se que hauré de conviure sempre amb la Fibromialgia, però cada com ens entenem més i aixó em facilita molt la vida.

Al cap i a la fi segueixo creient que "La vida es bella".

PER FI!!

Després de molts mesos sense dormir, bé, dormint molt poc entre 2 i 4 hores al dia, aquesta nit, per fi, he dormit fins a 2/4 de 9 del matí!!!! 7 hores i mitja.

Quasi no m'ho puc creure, ara ja feia unes quantes setmanes que el metge em canviava de somnifers, cada setmana en probava un de diferent i res, cap em feia efecte, ja s'estava plantgejant d'enviar-me a una clinica de control del son.

Però ahir a la Meritxell, la noia que em fa acupuntura cada setmana ( i que te unes mans d'àngel) se li va acudir punxar-me només per l'insomni, sense tenir en compre res més ni el dolor ni el cansament i només em va punxat a l'orella, exclusivament perquè pogues dormir.

I ha passat, he dormit, jo ho considero quasi un miracle.

Gràcies Txell, bonica, no saps lo diferent que ha estat el dia avui per mi.

Noies, us ho recomano, no saveu lo bé que em va l'acupuntura, estic remuntant, ja se que continuaré tenint alts i baixos, però els baixos ja no ho seran tant.

RESISTIRE

Escolteu aquesta cançó del Duo Dinamico i dieu-me, no creieu que la podriem convertir en el nostre himne?

Crec que s'adiu completament amb el que estem passant totes nosaltres, i encara molt més perquè tenim el mon en contra i a pesar d'aixó, resistim, cada dia, cada moment de la nostre vida.

I que ho tingui tothom molt clar, nosaltres resistirem i guanyarem, oi noies?.

Només vull dormir

Ara fa bastants dies que no escric res i tinc molt a dir, sempre hi ha coses per explicar, ja ho saveu, en aquesta malaltia no hi ha mai una linea recta, sempre amunt i aball.
Vaig passar unes dues o tres setmanes molt dolentes, més o menys un mes enrera, ara estic millor perquè em fan acupuntura cada setmana i he millorat, bastant, però noi, el que no millora de cap manera es el dormir.
No puc dormir i estic anant al metge hi anem fent canvis cada setmana però jo no se si es que ell no enten la tortura que significa per mi no poder dormir, però no acaba de trobar un medicament que em faci dormir, però es clar, es va movent per ansiolitics i a mi aixó ja no em fa res, avi torno a tenir hora i li penso dir que ja no puc més, que em doni el que sigui, però jo vull dormir, jo crec que si aconsegueixo aixó em trobaré molt més bé.
Alguna de vosalres te algun remei per aixó? a mi m'agrada compartir experiencies, però veig que no hi ha gaire moviment al meu bloc, potser ningú vol explicar res, o potser tampoc el llegeix gaire gent.
Espero participació, va, vinga que s'enssorri aixó.