dimarts, 28 d’octubre del 2008

HE CREAT UN GRUP AL FACEBOOK

Si voleu entrar al Facebook i mirar el grup que he creat, m'agradaria que hi haguessin molts comentaris, idees, ajudes.
L'adreça és aquesta:
http://www.facebook.com/board.php?uid=40917354738

Us hi espero a tots.

dissabte, 25 d’octubre del 2008

EL SEGON DIA, RES

Ahir començaven la primera sessió d'ajuda mutua. Em va saber molt greu no poder-hi assistir, més que res èrquè havia quedat amb una veina i segur que la vaig fer anar malament.
El motiu, però no te volta de full. La meva mare te Angina de Pit i ara ultimament s'ha agreujat una mica, i precisament el divendres va tenir una crisi, li vaig donal la pastilleta i la vaig fer ficar al llit.
Amb tot aquest trasbals, ni tant sols em vaig recordar que tenia d'anar a l'hospital per la reunió, de totes formes, encara que me n'hagués recordat no la podia deixar sola, aixó ho tinc molt clar, ella passa al devant de tot.
Espero poder-me incorporar al grup el proper divendres.

dimarts, 21 d’octubre del 2008

EL PRIMER DIA

Avui hem començat tot un grup de dones de l'associació a fer gimnàstica especialment pensada per persones com nosaltres, amb Fibromialgia.

El nostre monitor, o tutor com vol dir ell, és un professor de la UVIC, que es Fisioterapeuta i la veritat, jo crec que quan portem uns quants dies ja no serem les mateixes, m'ha agradat molt com ens vol ensenyar a coneixer el nostre cos i a saber fins on pot arrivar cada una, perquè allà som moltes dones, però totes amb diferents graus de dolor i d'ànim.

I el millor de tot, podem parlar de tot el que ens fa mal, el que ens fa por, el que ens fa patir, i sabem que l'altre persona ens enten perquè ella està passant pel mateix.

Divendres comencem també un grup d'autoajuda, ja us explicaré com ens va.

dilluns, 20 d’octubre del 2008

UN TOMB INESPERAT

La setmana passada, concretament el dijous, em va arrivar per correu certificat un Burofax, on la meva empresa m'acomiadava, així, fredament, sense ni parlar amb mi, sense cap trucada, res.
El motiu, no s'ha de rumiar gaire, m'acomiaden perquè estic de baixa i malalta, i com que no rendeixo, faig nosa.
Per descomptat, amb totes les indemnitzacions correponents per acomiadament idegut, aqui tot està ben fet, comptat al cèntim i repassat per un advocat, que jo vaig contractar.
Aquest no és el problema, el que a mi em va venir de nou i em va fer mal, es que jo era una bona companya de feina, una molt bona treballadora, tenia bones relacions amb tothom, mai m'havia barallat amb ningú, llavors penso:
Una trucadeta per parlar abans de fer-ho tot??
Una reunió per arrivar a un acord??
En fí, un cara a cara, no un miserable paper on m'avisavan que si avui abans de la 1 del migdia no havia signat tots els papers, portavan la indemnització al jutjat i apa, espavilat.
Es trist, no trobeu? ja no hi ha persones, només hi ha aquest maleit culte a la feina i a no dir ni fer res que et faci quedar malament amb els jefes.
Jas veieu, no confieu amb ningú, perquè la persona que manys esperes te la fotrà per l'esquena a la primera de canvi.

dimecres, 15 d’octubre del 2008

REUNIÓ ACAF OSONA

Avui 15/10/08 hem tingut el primer contacte totes les dones associades a l'ACAF, d'Osona.
Som un grup bastant nombros, que permet una oferta d'activitats bastant variada i crec que molt beneficiosa per totes nosaltres.
L'associació ens ofereix aquestes activitats:
Tai-chi
Gimnàstica especialitzada ( amb un Fisioterapeuta)
Reiki
Teràpia de gup ( amb una psicòloga)
Jo m'he apuntat a dues, Teràpia de grup, perquè jo crec que la necessito moltissim, com qualsevol persona amb aquest tipus de malaltia, ens costa moltissim que ens entenguin i poder parlar lliurement, deixant anar totes les nostres frustacions i escoltar a altres persones que es troben com tú i ajudar-nos mutuament, en fi, crec que pot ser una bona manera de millorar.
També m'he apuntat a gimnàstica especialitzada, perquè si no faig aixó no em moc gaire i aixó em perjudica, espero que també m'ajudi a entendre millor el meu cos.
També m'ha agradat parlar amb totes les dones que han vingut a la reunió, m'he adonat que no estic sola, que hi ha moltes persones que estàn passant el mateix que jo, encara que de diferent manera, cadascú te la seva forma d'afrontar el dia a dia, al cap i a la fí, totes acabem sentint el mateix dolor però compartir-lo crec que ens pot ajudal moltissim.
Bé, he promès a algunes companyes que els donaria les dades d'uns advocats que estan acostumats a tractar amb persones amb Fibromialgia des de fa molts anys i que han ajudat a molta gent a aconseguir una invalidesa que per llei ens toca, però que no ens la volen donar, a mi em van tranquilitzar moltissim, es vàren mirar tots els informes que jo tinc i em vàren dir que m'asseguravan una incapacitat absoluta amb tot el que jo tinc.
Son : COL·LECTIU RONDA
Ronda de Sant Peren 56, pral.
Telef. 93 268 21 99
08010 - BARCELONA
A mi em va atendre un advocat que es diu JORDI PUJOL I MOIX, però en aquest col·lectiu hi ha diversos advocats que estan especialitzats en portar casos de Fibromialgia.
Espero que us pugui ajudar.
També m'agradaria que si entreu al meu blog, em deixeu comentaris, o em feu sugerències.
A totes les que entreu : Benvingudes.

dimecres, 8 d’octubre del 2008

LA REALITAT

Tota la veritat, passa per tres fasses:
Primer és ridiculitzada (ningú sap més be aixó que el nostre colectiu)
En segon lloc rep una violenta oposició (és tal com ems trobem ara els malalts de FM)
En tercer lloc i finalment és acceptada com a evident ( aqui encara no hi hem arrivat)

Fins quan haurem de patir nosaltres, els malalts, les victimes inocents d'uns goberns i unes politiques que no volen veure la realitat ni tant sols quan la tenen devant dels ulls, quan la palpan cada dia a les consultes de molts metges, però d'una forma terriblement cruel ens neguen el dret a viure dignament.

Jo no ho accepto, jo em rebelo, no vull que m'obliguin a passar cada dia pel calvari d'haver-me de llevar i anar a fer una feina que soc incapaç de fer per molt que a mi m'agrado o jo la vulgui, perquè al cap d'un temps de malviure, només tingui ganes d'estar-me al llit o de morir-me, si aquesta és l'unica sortida al meu sofriment.

Ara encara em veig amb forces per lluitar, i ho vull fer fins que les forces m'acompanyin, espero que abans d'arrivar a l'apatia absoluta pugi veure els fruits de la nostre lluita.