Els dos dies d'aquesta setmana de Gimnástica i treàpia de grup, mel's he de saltar. Ja em sap greu eh? molt, no saveu com espero els divendres amb l'Emilia i els dijous amb en Dani.
Però noies, hi ha preferències, i la meva es molt clara, la meva filla s'ha canviat de pis i aniré aquest cap de setmana a ajudarle, de forma molt fluixeta, per no fer-me mal, però crec que podrem trobar coses que jo pugui fer.
Perquè em recordeu aquest cap de setmana us deixó amb una camçó preciosa, a veure si us agrada.
RUSSIAN RED
dimecres, 25 de febrer del 2009
diumenge, 22 de febrer del 2009
L'Ateneu Barcelonés es va omplir per la defensa del sistema de Salút publica al nostre Pais
Aqui us escric textualment el que explica en Jordi Calm al seu blog sobre l'acte de presentació del col·lectiu Dempeus.
Ell ho explica molt bé i jo no hi era, per aixó prefereixo que llegiu les seves paraules.
El propassat dijuos, 19 de febrer, va tenir lloc l’acte de presentació del Col·lectiu Dempeus a l’Ateneu Barcelonès.
Dempeus és un col·lectiu de persones que es mou per defensar el model de salut pública al nostre país. Defensar-lo de què? Doncs dels intents de privatització de prestacions.
Amb el pretexta de "modernitzar" i fer "sostenible" el Sistema Nacional de Salut de Catalunya, es reclamen noves aportacions econòmiques per part de la ciutadania, que passa a ser considerada com a "client". És el que es coneix com a "co-pagaments", o noves taxes, o limitacions de la cartera de serveis.
Es dona prioritat a una suposada gestió "eficaç i actual" i de "mercat" per damunt de la satisfacció dels drets democràtics, econòmics i socials. Cal veure la salut no solament com l’absència d’enfermetats, sinó com una filosofia de vida.
I per aquesta raó tots els ciutadans som tributaris de la prestació de serveis del nostre sistema públic de salut…perquè és nostre, perquè ja el paguem amb els nostres aportacions via impostos.
L’acte d’ahir va ésser un èxit de convocatòria, es va omplir totalment el saló d’actes de l'Ateneu i també el pis d'adalt, amb un aforament de 250 persones, un èxit de democràcia participativa, i un pas endavant en la defensa del nostre dret a la salut, com molt bé ha explicat la Rosa Regàs en la seva intervenció.
Hi ha diverses personalitats que donen el seu suport a aquest moviment, com va recordar la presidenta de Dempeus la Àngels Martínez i Castells, agraint la seva presència a totes les persones que han anat a l'acte, associacions de malalts (ACAF, EPOC, ...), sindicats (CCOO, UGT), moviment veïnal, parlamentaris, personal del sistema sanitari, premsa i persones disposades a posar-se dempeus per defensar el nostre dret a la salut pública.
També hi donen suport persones que no vàren poder assitir, com ara Fabià Estapé i o Gaspar Llamazares, Presidente de la Comisión de Sanidad y Consumo del Parlamento Espanyol..
Després de la presentació, varen intervenir Antoni Barbarà, que va explicar qué és i que no es Dempeus, Montserrat Lamarca qui va llegir una part d’un discurs de l’Ernest Lluch a la universitat de Navarra, i que ens va fer pensar en que les seves paraules son plenament aplicables a la realitat actual que ens toca viure.
En Joan Lladó ens va parlar del rol de la farmàcia en el sistema de salut, dient entre altres coses que l’oficina de farmàcia hauria d’ésser alguna cosa més que un punt de venda de medicaments. Després varen intervenir altres membres de dempeus: Mario Bofill sobre associacions de malats i participació, Lucía Artacoz sobre Treball i Salut i Sergi Estanyol sobre Fibromiàlgia, Síndrome de Fatiga Crònica, i malalties emergents.
Sergi Estanyol ens va fer veure que la participació democràtica dels ciutadans, de la societat civil hi té mol a fer en aquest procés de defensa dels nostra sistema públic de salut, que s’ha de mantenir públic, universal, de qualitat, integral, solidari i d' equitat garantida. I ens va posar com exemple del que pot fer la participació de la societat civil el procés viscut en motiu de la ILP per la millora en l’atenció mèdica als malalts de FM i SFC.
Rosa Regàs ens va fer unes encertades reflexions sobre la gestió pública i la gestió privada, afirmant que la gestió de la salut ha de ser pública..i això no és un caprici, sinó un dret dels ciutadans. Entre ambdós blocs d’intervencions, Vicky Peña i la Carme Sansa ens van proporcionar uns moments de respir recitant diversos poemes de Machado, Salvat-Papassei , Miquel Martí i Pol… Varen ser unes magnífiques declamacions que varen aportar un espai de plaer i ens varen fer sentir força satisfets.
Es va tancar l’acte amb tots els assistents dempeus, en senyal de que estem a punt per el treball de donar a conèixer la nostra iniciativa de defensa del sistema públic de salut. Podeu trobar més informació sobre Dempeus a l’adreça web: http://dempeus.nireblog.com/
Ell ho explica molt bé i jo no hi era, per aixó prefereixo que llegiu les seves paraules.
El propassat dijuos, 19 de febrer, va tenir lloc l’acte de presentació del Col·lectiu Dempeus a l’Ateneu Barcelonès.
Dempeus és un col·lectiu de persones que es mou per defensar el model de salut pública al nostre país. Defensar-lo de què? Doncs dels intents de privatització de prestacions.
Amb el pretexta de "modernitzar" i fer "sostenible" el Sistema Nacional de Salut de Catalunya, es reclamen noves aportacions econòmiques per part de la ciutadania, que passa a ser considerada com a "client". És el que es coneix com a "co-pagaments", o noves taxes, o limitacions de la cartera de serveis.
Es dona prioritat a una suposada gestió "eficaç i actual" i de "mercat" per damunt de la satisfacció dels drets democràtics, econòmics i socials. Cal veure la salut no solament com l’absència d’enfermetats, sinó com una filosofia de vida.
I per aquesta raó tots els ciutadans som tributaris de la prestació de serveis del nostre sistema públic de salut…perquè és nostre, perquè ja el paguem amb els nostres aportacions via impostos.
L’acte d’ahir va ésser un èxit de convocatòria, es va omplir totalment el saló d’actes de l'Ateneu i també el pis d'adalt, amb un aforament de 250 persones, un èxit de democràcia participativa, i un pas endavant en la defensa del nostre dret a la salut, com molt bé ha explicat la Rosa Regàs en la seva intervenció.
Hi ha diverses personalitats que donen el seu suport a aquest moviment, com va recordar la presidenta de Dempeus la Àngels Martínez i Castells, agraint la seva presència a totes les persones que han anat a l'acte, associacions de malalts (ACAF, EPOC, ...), sindicats (CCOO, UGT), moviment veïnal, parlamentaris, personal del sistema sanitari, premsa i persones disposades a posar-se dempeus per defensar el nostre dret a la salut pública.
També hi donen suport persones que no vàren poder assitir, com ara Fabià Estapé i o Gaspar Llamazares, Presidente de la Comisión de Sanidad y Consumo del Parlamento Espanyol..
Després de la presentació, varen intervenir Antoni Barbarà, que va explicar qué és i que no es Dempeus, Montserrat Lamarca qui va llegir una part d’un discurs de l’Ernest Lluch a la universitat de Navarra, i que ens va fer pensar en que les seves paraules son plenament aplicables a la realitat actual que ens toca viure.
En Joan Lladó ens va parlar del rol de la farmàcia en el sistema de salut, dient entre altres coses que l’oficina de farmàcia hauria d’ésser alguna cosa més que un punt de venda de medicaments. Després varen intervenir altres membres de dempeus: Mario Bofill sobre associacions de malats i participació, Lucía Artacoz sobre Treball i Salut i Sergi Estanyol sobre Fibromiàlgia, Síndrome de Fatiga Crònica, i malalties emergents.
Sergi Estanyol ens va fer veure que la participació democràtica dels ciutadans, de la societat civil hi té mol a fer en aquest procés de defensa dels nostra sistema públic de salut, que s’ha de mantenir públic, universal, de qualitat, integral, solidari i d' equitat garantida. I ens va posar com exemple del que pot fer la participació de la societat civil el procés viscut en motiu de la ILP per la millora en l’atenció mèdica als malalts de FM i SFC.
Rosa Regàs ens va fer unes encertades reflexions sobre la gestió pública i la gestió privada, afirmant que la gestió de la salut ha de ser pública..i això no és un caprici, sinó un dret dels ciutadans. Entre ambdós blocs d’intervencions, Vicky Peña i la Carme Sansa ens van proporcionar uns moments de respir recitant diversos poemes de Machado, Salvat-Papassei , Miquel Martí i Pol… Varen ser unes magnífiques declamacions que varen aportar un espai de plaer i ens varen fer sentir força satisfets.
Es va tancar l’acte amb tots els assistents dempeus, en senyal de que estem a punt per el treball de donar a conèixer la nostra iniciativa de defensa del sistema públic de salut. Podeu trobar més informació sobre Dempeus a l’adreça web: http://dempeus.nireblog.com/
dijous, 19 de febrer del 2009
LA IMPORTANCIA DE COMPARTIR
En aquest blog, on us vaig explicant tot el que em passa, el que sento i quan tinc noticies d'algún avenç en la investigacio de la nostre malaltia, també us vull explicar el meu progrés, el canvi que he fet en molts aspectes, el millor es l'actitud, la comprensió de la malaltia, que aixó és el que em va costar més.
He apres a escoltar el meu cos i creure tot el que em diu és la primera cosa que crec que s'ha d'aconsseguir perquè si t'entestes a lluitar contra la malaltia, cada cop estaràs pitjor, ara visc al dia, al moment perquè no se mai si podré portar a terme els plas que tinc pel dia seguent. Un cop acceptat aixó i has aprés a conviure amb la malaltia i a fer.li cas quen t'avisa, només queda lluitar amb totes les institucions, metges, seguretat social, hospitasl, centres d'assistencia primaria, perquè ens vagin coneixent i es vagin concienciant, que és el que costa més, que els metges et facin cas, però ara crec que anem per bon camí.
Hi ha molt moviment, moltes investigacios i jo espero que aviat poguem recollir els fruits de la nostre lluita de tants i tants anys reivindicant comprensio, una atenció respectuosa i sobretot un reconeixement de la nostre malaltia.
Bé, de fet he escrit aquest blog per explicar.vos com m'ha ajudat a mi per sobre de tot associar-me a l'ACAF(Associaci´catalana de Fibromialgia d'Osona).
Allà he trobar primer de tot que podia parlar de tot el que em passava i tothom m'entenia, no m'havia de justificar, tothom es trobava com jo i no us podeu imaginar com ajuda poder compartir tot el que em va passant dia a dia.
Fem gimnàstica especialitzada només per nosaltres amb un Fisioterapeuta, tat-txi, també amb un porfessional i adaptat a nosaltres, i també fem ajuda mútua amb una Psicòloga, aixó potser es el que m'ha ajudat més, tenim una Psicòloga fantàstica que amb un cop dull ja s'adona del nostre estat d'ànim, ens consola, ens aconsella sobre la nostre actitud, sobretot devant de la famili que pot ser és la que pot fer que la visquis millor, si arriven a comprendre com és el nostres estat.
En fi, jo us aconsello de tot cor, que no us quedeu tancades a casa i encara que al principi us costi, al cap de poc temps, ja us adonareu que esteu esperant el dia per anar a fer alguna de les activitats, més que res perquè necessitem contacte entre nosaltres.
No tant sols he notat jo el canvi, també la meva familia em diu que he canviat moltissim, sobretot en l'actitud que encara que segueixi tenint dolor, i dies baixos, l'estat d'ànim és molt diferent.
Aqui es demostra la importància de compartir, a mi m'ha canviat la vida, us ho asseguro.
He apres a escoltar el meu cos i creure tot el que em diu és la primera cosa que crec que s'ha d'aconsseguir perquè si t'entestes a lluitar contra la malaltia, cada cop estaràs pitjor, ara visc al dia, al moment perquè no se mai si podré portar a terme els plas que tinc pel dia seguent. Un cop acceptat aixó i has aprés a conviure amb la malaltia i a fer.li cas quen t'avisa, només queda lluitar amb totes les institucions, metges, seguretat social, hospitasl, centres d'assistencia primaria, perquè ens vagin coneixent i es vagin concienciant, que és el que costa més, que els metges et facin cas, però ara crec que anem per bon camí.
Hi ha molt moviment, moltes investigacios i jo espero que aviat poguem recollir els fruits de la nostre lluita de tants i tants anys reivindicant comprensio, una atenció respectuosa i sobretot un reconeixement de la nostre malaltia.
Bé, de fet he escrit aquest blog per explicar.vos com m'ha ajudat a mi per sobre de tot associar-me a l'ACAF(Associaci´catalana de Fibromialgia d'Osona).
Allà he trobar primer de tot que podia parlar de tot el que em passava i tothom m'entenia, no m'havia de justificar, tothom es trobava com jo i no us podeu imaginar com ajuda poder compartir tot el que em va passant dia a dia.
Fem gimnàstica especialitzada només per nosaltres amb un Fisioterapeuta, tat-txi, també amb un porfessional i adaptat a nosaltres, i també fem ajuda mútua amb una Psicòloga, aixó potser es el que m'ha ajudat més, tenim una Psicòloga fantàstica que amb un cop dull ja s'adona del nostre estat d'ànim, ens consola, ens aconsella sobre la nostre actitud, sobretot devant de la famili que pot ser és la que pot fer que la visquis millor, si arriven a comprendre com és el nostres estat.
En fi, jo us aconsello de tot cor, que no us quedeu tancades a casa i encara que al principi us costi, al cap de poc temps, ja us adonareu que esteu esperant el dia per anar a fer alguna de les activitats, més que res perquè necessitem contacte entre nosaltres.
No tant sols he notat jo el canvi, també la meva familia em diu que he canviat moltissim, sobretot en l'actitud que encara que segueixi tenint dolor, i dies baixos, l'estat d'ànim és molt diferent.
Aqui es demostra la importància de compartir, a mi m'ha canviat la vida, us ho asseguro.
diumenge, 8 de febrer del 2009
TERAPIES ALTERNATIVES
Estic convençuda que totes o quasi totes hem probat en algún moment teràpies alternatives, quan ja has probat un munt de medicaments i cap et finciona, o et fincionen molt poquet, llavors t'agafes on sigui per poder millorar.
Jo el dolor el suporto be, quan no es tant intens que no et deixa moure, sempre en tinc i crec que ja m'he acostumat a vuire amb ell. L'esgotament també m'acompanya, però no sempre, i quan no es gaire fort puc fer alguna cosa i em fa sentir bé aconseguir-ho. Però l'insomni es una tortura, jo vaig passar setmanes sense dormir, un dia 1 hora, un altre cap, algún dia extraordinari potser en dormia 3 o 4, i va arrivar un moment en el que el metge ja no sabia que receptar-me, ho vaig probar tot, i res m'ajudava.
Llavors vaig trucar a una amiga de la meva filla que ha estudiat medicina Xinesa, i que ja feia temps que es va oferir per venir-me a fer acupuntura, de fet ja ho havia fet al principi de la meva malaltia, i em va anar molt bé, però jo llavors encara treballava i quan vaig estar millor, ho vàrem deixar.
I va venir la Txell, el meu ângel salvador, i em va posar tant sols unes agulletes petites a l'orella, i VAIG DORMIR!!!, el primer dia poquet, però ja va ser un son profund i reparador, el segon dia ja vaig dormir des de les 12 fins a 2/4 de 9 del mati, i el tercer dia, com que el meu cos estava tant i tant esgotat, va ser com un miracle, vaig dormir des de les 11 fins l'endemà a 2/4 d'onze del mati!!!.
La Txell continua punxantme cada setmana, no vull per res del mon deixar aquesta terapia que m'ha tornat a la vida. Ara dormo cada nit, ja no tantes hores però unes 6 o 7 de seguides, que per mi aixó ja es com un miracle.
A més al dormir, ha millorat moltissim el meu estat fisic, tinc més energia, no tinc tant dolor, estic de més bon humor, la meva familia em diuen que el canvi d'actitud que he fet es espectacular.
He fet aquest bloc perquè ho vull compartir amb vosaltres, però també us vull dir, que no tot funciona igual a totes les persones, hi ha companyes que els ha anat molt bé l'homeopatia, altres la reflexologia, en fi, cada persona es un mon, oi?
A la revista que ens envia l'associació "Biorritmes" hi surt un article que en parla i es veu que ha funcionat a moltes persones, a unes quantes no tant i a unes poques res.
Jo vaig fer aquest bloc per aixó, per compartir tot el que em passa amb tots els que hi entreu, per aixó us he volgut explicar com és ara el meu estat.
Jo el dolor el suporto be, quan no es tant intens que no et deixa moure, sempre en tinc i crec que ja m'he acostumat a vuire amb ell. L'esgotament també m'acompanya, però no sempre, i quan no es gaire fort puc fer alguna cosa i em fa sentir bé aconseguir-ho. Però l'insomni es una tortura, jo vaig passar setmanes sense dormir, un dia 1 hora, un altre cap, algún dia extraordinari potser en dormia 3 o 4, i va arrivar un moment en el que el metge ja no sabia que receptar-me, ho vaig probar tot, i res m'ajudava.
Llavors vaig trucar a una amiga de la meva filla que ha estudiat medicina Xinesa, i que ja feia temps que es va oferir per venir-me a fer acupuntura, de fet ja ho havia fet al principi de la meva malaltia, i em va anar molt bé, però jo llavors encara treballava i quan vaig estar millor, ho vàrem deixar.
I va venir la Txell, el meu ângel salvador, i em va posar tant sols unes agulletes petites a l'orella, i VAIG DORMIR!!!, el primer dia poquet, però ja va ser un son profund i reparador, el segon dia ja vaig dormir des de les 12 fins a 2/4 de 9 del mati, i el tercer dia, com que el meu cos estava tant i tant esgotat, va ser com un miracle, vaig dormir des de les 11 fins l'endemà a 2/4 d'onze del mati!!!.
La Txell continua punxantme cada setmana, no vull per res del mon deixar aquesta terapia que m'ha tornat a la vida. Ara dormo cada nit, ja no tantes hores però unes 6 o 7 de seguides, que per mi aixó ja es com un miracle.
A més al dormir, ha millorat moltissim el meu estat fisic, tinc més energia, no tinc tant dolor, estic de més bon humor, la meva familia em diuen que el canvi d'actitud que he fet es espectacular.
He fet aquest bloc perquè ho vull compartir amb vosaltres, però també us vull dir, que no tot funciona igual a totes les persones, hi ha companyes que els ha anat molt bé l'homeopatia, altres la reflexologia, en fi, cada persona es un mon, oi?
A la revista que ens envia l'associació "Biorritmes" hi surt un article que en parla i es veu que ha funcionat a moltes persones, a unes quantes no tant i a unes poques res.
Jo vaig fer aquest bloc per aixó, per compartir tot el que em passa amb tots els que hi entreu, per aixó us he volgut explicar com és ara el meu estat.
divendres, 6 de febrer del 2009
UNA NOTICIA ESPERANÇADORA
Avui una companya de l'associació m'ha portat el DIARIO MEDICO, on hi surt una noticia que dona un tomb espectacular a les investigacions que fins ara s'havien portat a terme sobre la Fibromialgia.
Jo, la veritat es que després de llegir-ho em costa creure que on fins ara deien que no hi havia cap alteració muscular, ara hagin trobat que si, que hi son, que existeixen, i que potser per fi, podrem tenir un diagnòstic clar i en podràn reconeixer que estem malalts i no boigos.
I una altre bona noticia es que ara arran d'aquest descubriment els investigadors han rebut ajuda del prograna La Marató de TV3 per poguer ampliar aquesta investigació.
Us poso l'enllaç i llegiu i jutgeu vosaltres mateixos.
DIARIO MEDICO
Jo, la veritat es que després de llegir-ho em costa creure que on fins ara deien que no hi havia cap alteració muscular, ara hagin trobat que si, que hi son, que existeixen, i que potser per fi, podrem tenir un diagnòstic clar i en podràn reconeixer que estem malalts i no boigos.
I una altre bona noticia es que ara arran d'aquest descubriment els investigadors han rebut ajuda del prograna La Marató de TV3 per poguer ampliar aquesta investigació.
Us poso l'enllaç i llegiu i jutgeu vosaltres mateixos.
DIARIO MEDICO
dimarts, 3 de febrer del 2009
LOCAL NOU
Avui, el grup de Fibromialgia d'Osona, hem estrenat local, ja tocava, fins ara haviem anat de prestat a l'Hospital General, i encara sort que ens en vàren deixar un.
Ara ja tenim un espai nostre on fem diverses activitats que ens ajuden molt a que els dies no siguin tots tant foscos, fem gimnàstica amb en Dani, que és un Fisioterapeuta, i ajuda mutua amb l'Emilia (Psicologa).
També es fan altres activitats, però ja son fora del local.
El més important es que ens trobem cada setmana i podem compartir tot el que ens passa, bo o dolent, així entre totes sembla menys feixuc.
Espero que aviat poguem celebrar la inauguració.
Ara ja tenim un espai nostre on fem diverses activitats que ens ajuden molt a que els dies no siguin tots tant foscos, fem gimnàstica amb en Dani, que és un Fisioterapeuta, i ajuda mutua amb l'Emilia (Psicologa).
També es fan altres activitats, però ja son fora del local.
El més important es que ens trobem cada setmana i podem compartir tot el que ens passa, bo o dolent, així entre totes sembla menys feixuc.
Espero que aviat poguem celebrar la inauguració.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
