dijous, 19 de febrer de 2009

LA IMPORTANCIA DE COMPARTIR

En aquest blog, on us vaig explicant tot el que em passa, el que sento i quan tinc noticies d'algún avenç en la investigacio de la nostre malaltia, també us vull explicar el meu progrés, el canvi que he fet en molts aspectes, el millor es l'actitud, la comprensió de la malaltia, que aixó és el que em va costar més.

He apres a escoltar el meu cos i creure tot el que em diu és la primera cosa que crec que s'ha d'aconsseguir perquè si t'entestes a lluitar contra la malaltia, cada cop estaràs pitjor, ara visc al dia, al moment perquè no se mai si podré portar a terme els plas que tinc pel dia seguent. Un cop acceptat aixó i has aprés a conviure amb la malaltia i a fer.li cas quen t'avisa, només queda lluitar amb totes les institucions, metges, seguretat social, hospitasl, centres d'assistencia primaria, perquè ens vagin coneixent i es vagin concienciant, que és el que costa més, que els metges et facin cas, però ara crec que anem per bon camí.

Hi ha molt moviment, moltes investigacios i jo espero que aviat poguem recollir els fruits de la nostre lluita de tants i tants anys reivindicant comprensio, una atenció respectuosa i sobretot un reconeixement de la nostre malaltia.

Bé, de fet he escrit aquest blog per explicar.vos com m'ha ajudat a mi per sobre de tot associar-me a l'ACAF(Associaci´catalana de Fibromialgia d'Osona).

Allà he trobar primer de tot que podia parlar de tot el que em passava i tothom m'entenia, no m'havia de justificar, tothom es trobava com jo i no us podeu imaginar com ajuda poder compartir tot el que em va passant dia a dia.

Fem gimnàstica especialitzada només per nosaltres amb un Fisioterapeuta, tat-txi, també amb un porfessional i adaptat a nosaltres, i també fem ajuda mútua amb una Psicòloga, aixó potser es el que m'ha ajudat més, tenim una Psicòloga fantàstica que amb un cop dull ja s'adona del nostre estat d'ànim, ens consola, ens aconsella sobre la nostre actitud, sobretot devant de la famili que pot ser és la que pot fer que la visquis millor, si arriven a comprendre com és el nostres estat.

En fi, jo us aconsello de tot cor, que no us quedeu tancades a casa i encara que al principi us costi, al cap de poc temps, ja us adonareu que esteu esperant el dia per anar a fer alguna de les activitats, més que res perquè necessitem contacte entre nosaltres.

No tant sols he notat jo el canvi, també la meva familia em diu que he canviat moltissim, sobretot en l'actitud que encara que segueixi tenint dolor, i dies baixos, l'estat d'ànim és molt diferent.

Aqui es demostra la importància de compartir, a mi m'ha canviat la vida, us ho asseguro.

1 comentari:

susana ha dit...

Hola Maite, ja he trobat el blog com pots comprobar penso que aquestes asociaccions estan molt be per totes que patim aquesta malatia, i sobre tot tambe la terapia tan en grup com individual.
una abraçada Susana