M'hauria estimat més que no tornessis, tenir-te lluny, ben lluny, però tu m'empaites per tot arreu, no em deixes respirar, no em deixes viure.
Perquè m'has escollit a mi? hi ha tanta gent que et mereix molt més que jo.... en canvi a ells els veus i els deixes passar de llarg, no es just, crec que no m'ho mereixo.
Sempre et tinc agafat al meu cos, però ara feia dies que la teva abraçada era molt fluixeta i podia mourem, caminar, fins i tot era una mica més feliç.
Perquè has hagut de tornar i abraçar-me tant fort, tant, que hi ha moments en que no puc moure cap dit, fins i tot em costa obrir els ulls.
No et vull DOLOR, vull que tornis a marxar, i no tornis mai més, et vull fora de la meva vida, quan tu hi ets jo no soc la mateixa persona, tú has canviat la meva vida.
Veste'n DOLOR, t'odio.
dijous, 16 d’abril del 2009
dimarts, 14 d’abril del 2009
ESTIC DESANIMADA
Avui ha anat a consultar a un advocat, amb els informes que tinc perquè s'ho mirés i em digues que més em faria falta per tenir un bon expedient i poder tirar endevant la demanda d'incapacitació.
M'ha desanimat moltissim el que m'ha explicat, am el que tinc ara no em puc pas fer pagues d'aconseguir res, encara me'n falten uns quants i segons ell son els més importants, però quan m'ha començat a dir els mesos i fins i tot anys si s'ha d'apel·lar que trigaria a tenir una incapacitat, se m'ha desmuntat tot.
M'ha parlat que uns 8 o 10 mesos anant tot molt bé i dos anys més si la seguretat social apel·la. Jo ja no tindré la paga de l'atur i només cobraré una caritat que et donen que ells en diuen subsidi d'atur que crec que son uns 300 euros al mes, us imagineu??.
I al final, passant tot aquest calvari encara tinc molts punts de que em diguin que no i em quedi sense res.
I tot aixó ho tinc d'afrontar amb grans dolors, amb uns ànims molt baixos i passant-me la nit en blanc, no se si podré aguantar-ho, em dona la impesió que estic lluitant amb molins de vent, però només amb un bastó i encara primet.
Avui veig la guerra perduda, potser demà podré aconseguir una espasa en lloc de un bastó, i tornaré tenir ànims per tornar a lluitar, no ho se, o potser no.
Qe trist que hagin de dirigir la meva vida una colla de persones que sempre tenen la panxa plena, la casa molt gran, i uns sous mil·lionaris. Els hauria de caure la cara de vergonya, si es que n'han tingut mai, es clar.
M'ha desanimat moltissim el que m'ha explicat, am el que tinc ara no em puc pas fer pagues d'aconseguir res, encara me'n falten uns quants i segons ell son els més importants, però quan m'ha començat a dir els mesos i fins i tot anys si s'ha d'apel·lar que trigaria a tenir una incapacitat, se m'ha desmuntat tot.
M'ha parlat que uns 8 o 10 mesos anant tot molt bé i dos anys més si la seguretat social apel·la. Jo ja no tindré la paga de l'atur i només cobraré una caritat que et donen que ells en diuen subsidi d'atur que crec que son uns 300 euros al mes, us imagineu??.
I al final, passant tot aquest calvari encara tinc molts punts de que em diguin que no i em quedi sense res.
I tot aixó ho tinc d'afrontar amb grans dolors, amb uns ànims molt baixos i passant-me la nit en blanc, no se si podré aguantar-ho, em dona la impesió que estic lluitant amb molins de vent, però només amb un bastó i encara primet.
Avui veig la guerra perduda, potser demà podré aconseguir una espasa en lloc de un bastó, i tornaré tenir ànims per tornar a lluitar, no ho se, o potser no.
Qe trist que hagin de dirigir la meva vida una colla de persones que sempre tenen la panxa plena, la casa molt gran, i uns sous mil·lionaris. Els hauria de caure la cara de vergonya, si es que n'han tingut mai, es clar.
dilluns, 13 d’abril del 2009
DEMÀ VISITA A L'ADVOCAT
Estic molt nerviosa, m'he passat el dia triant papers per anar demà a veure l'advocat i començar a fer una llista de les coses que haig de tenir per demanar un altre cop la incapacitat, com que em falten encara uns 3 mesos i mig per poder-me fer la baixa, mentrestant puc anar recopilant de nou tots els informes i fer totes les visites que em digui l'advocat.
He passat un dia molt dolent, m'he angoixat, m'he fet un fart de plorar i ara estic que sembla que m'hagin fotut una pallisa.
El motiu? tot plegat, es que aquest advocat és a Barcelona i em fa por anar sola i desmaiarme al mig del carrer. Em fa por perdrem perquè em perdo fins i tot a casa meva. Em fa por tenir un atac de vertigen i no poder-me moure perquè quan em passa només puc estirar-me i esperar que passi.He arrivat a un punt que em fa por anar sola a tot arreu i per aixó estic engoixada.
Però m'he d'acostumar a fer totes aquestes visites sola, durant uns quants mesos em tocara anar amunt i avall i no pot ser que m'ho agafi així, segur que és perquè em trobo bastant malament aquests dies, ja en vindràn de millors.
En fi, ja us explicaré com m'ha anat tot plegat.
He passat un dia molt dolent, m'he angoixat, m'he fet un fart de plorar i ara estic que sembla que m'hagin fotut una pallisa.
El motiu? tot plegat, es que aquest advocat és a Barcelona i em fa por anar sola i desmaiarme al mig del carrer. Em fa por perdrem perquè em perdo fins i tot a casa meva. Em fa por tenir un atac de vertigen i no poder-me moure perquè quan em passa només puc estirar-me i esperar que passi.He arrivat a un punt que em fa por anar sola a tot arreu i per aixó estic engoixada.
Però m'he d'acostumar a fer totes aquestes visites sola, durant uns quants mesos em tocara anar amunt i avall i no pot ser que m'ho agafi així, segur que és perquè em trobo bastant malament aquests dies, ja en vindràn de millors.
En fi, ja us explicaré com m'ha anat tot plegat.
dimecres, 8 d’abril del 2009
NO PINTA GENS BE (Còpia de l'escrit al bloc d'en Jordi Calm)
Informacions concretes i de primera mà, ens fan pensar que no hi haurà un compliment dels termes en que es va aprovar, per unanimitat la Resolució 203/VIII de 21 de maig de 2008.
Això no és acceptable de cap de les maneres.
Ahir vàrem anar a visitar persones de l'equip de direcció d'un hospital que ha tingut l’amabilitat de rebre’ns per parlar de l’implementació de la Resolució 203/VIII.
Les nostres preguntes varen ser ben senzilles...què us han dit que heu de fer, quines directrius heu rebut del Departament, com està el desenvolupament del pla funcional, com abordeu la fibromiàlgia i la fatiga crònica: conjuntament o per separat...totes elles preguntes de bon contestar...si des del Departament i la Conselleria s'havien fet els deures.
Però... ningú del departament s'havia posat en contacte amb l'Hospital visitat per parlar de la resolució, de la seva implementació, ni per descomptat de cap mena d'Unitat Hospitalària Especialitzada(UHE). Tracten, doncs, la Fibromiàlgia i la Síndrome de la Fatiga Crònica en base a un protocol basat en el nou (vell) model ( any 2007, que la ILP va demostrar que no servia!).
Les conclusions són clares. Ni l'Hospital visitat (que no serà l’ últim) ni el Departament ni la Conselleria, han mogut un dit per estructurar cap mena d' UHE. " No tenim res contractat" ens han dit, encara que compten amb un equip d'especialistes, i per la seva iniciativa es porta a terme una atenció especialitzada basada en un metge reumatòleg per a la fibromiàlgia. No passa el mateix pel que fa a la fatiga crònica.
No hi ha atenció pediàtrica, en el sentit que marca la Resolució.
Es confirmen les males impressions pel que fa al no compliment de la Resolució...a veure què trobem al següent hospital que pensem visitar...però no pinta gens bé, no.
Aquesta deixadesa no solament ens ha de preocupar a les associacions de malalts i de familiars. Ha de preocupar --i molt seriosament -- al Parlament de Catalunya, perquè el 21 de maig de 2008, es va votar la Resolució per unanimitat.
Aquesta unanimitat es tradueix amb una cosa ben concreta: tots els diputats TOTS, han de sentir-se obligats a defensar el seu compliment. Penseu que aquest text es fruït d’una Iniciativa Legislativa Popular, la ciutadanía de Catalunya va expressar clarament amb 150.000 signatures quina era la seva voluntat, voluntat que va ser recollida en forma de mandat del Parlament.
Poca broma. Estem davant d’una qüestió molt seriosa. Si la Resolució 203/VIII, no es veu complida, l’escarni arriba al propi Parlament de Catalunya, però també als ciutadans i ciutadanes de Catalunya.
Contínuament es parla de la desafecció dels ciutadans vers els seus mandataris polítics. Doncs si finalment assistim a l’incompliment del mandat parlamentari, sorgit de la voluntat ciutadana... en què queda la voluntat de que hi hagi participació democràtica de la ciutadanía en el nostre país?
En aquest punt cal recordar el que es va defensar al parlament el dia 21 de maig de 2008, i que tots els grups vàren votar per unanimitat:
http://angelsmcastells.nireblog.com/cat/ilp-fm-sfc-iniciativa-legislativa-popular
No pinat gens bé, no.
Això no és acceptable de cap de les maneres.
Ahir vàrem anar a visitar persones de l'equip de direcció d'un hospital que ha tingut l’amabilitat de rebre’ns per parlar de l’implementació de la Resolució 203/VIII.
Les nostres preguntes varen ser ben senzilles...què us han dit que heu de fer, quines directrius heu rebut del Departament, com està el desenvolupament del pla funcional, com abordeu la fibromiàlgia i la fatiga crònica: conjuntament o per separat...totes elles preguntes de bon contestar...si des del Departament i la Conselleria s'havien fet els deures.
Però... ningú del departament s'havia posat en contacte amb l'Hospital visitat per parlar de la resolució, de la seva implementació, ni per descomptat de cap mena d'Unitat Hospitalària Especialitzada(UHE). Tracten, doncs, la Fibromiàlgia i la Síndrome de la Fatiga Crònica en base a un protocol basat en el nou (vell) model ( any 2007, que la ILP va demostrar que no servia!).
Les conclusions són clares. Ni l'Hospital visitat (que no serà l’ últim) ni el Departament ni la Conselleria, han mogut un dit per estructurar cap mena d' UHE. " No tenim res contractat" ens han dit, encara que compten amb un equip d'especialistes, i per la seva iniciativa es porta a terme una atenció especialitzada basada en un metge reumatòleg per a la fibromiàlgia. No passa el mateix pel que fa a la fatiga crònica.
No hi ha atenció pediàtrica, en el sentit que marca la Resolució.
Es confirmen les males impressions pel que fa al no compliment de la Resolució...a veure què trobem al següent hospital que pensem visitar...però no pinta gens bé, no.
Aquesta deixadesa no solament ens ha de preocupar a les associacions de malalts i de familiars. Ha de preocupar --i molt seriosament -- al Parlament de Catalunya, perquè el 21 de maig de 2008, es va votar la Resolució per unanimitat.
Aquesta unanimitat es tradueix amb una cosa ben concreta: tots els diputats TOTS, han de sentir-se obligats a defensar el seu compliment. Penseu que aquest text es fruït d’una Iniciativa Legislativa Popular, la ciutadanía de Catalunya va expressar clarament amb 150.000 signatures quina era la seva voluntat, voluntat que va ser recollida en forma de mandat del Parlament.
Poca broma. Estem davant d’una qüestió molt seriosa. Si la Resolució 203/VIII, no es veu complida, l’escarni arriba al propi Parlament de Catalunya, però també als ciutadans i ciutadanes de Catalunya.
Contínuament es parla de la desafecció dels ciutadans vers els seus mandataris polítics. Doncs si finalment assistim a l’incompliment del mandat parlamentari, sorgit de la voluntat ciutadana... en què queda la voluntat de que hi hagi participació democràtica de la ciutadanía en el nostre país?
En aquest punt cal recordar el que es va defensar al parlament el dia 21 de maig de 2008, i que tots els grups vàren votar per unanimitat:
http://angelsmcastells.nireblog.com/cat/ilp-fm-sfc-iniciativa-legislativa-popular
No pinat gens bé, no.
dimarts, 7 d’abril del 2009
DANZAD DANZAD MALDITOS!!!
LA VIDA NO ES ESPERAR A QUE PASSI LA TORMENTA.
ES APRENDRE A BALLAR SOTA LA PLUJA.
Aixó és exactament el que sento jo que hem d'aprendre a fer tots nosaltres, la nostra tormenta no passarà mai, i si no aprenem a ballar sota la pluja, estem perduts.
De totes formes, n'aprenguem o no, és com un càstig, com que haguem estat maleits i algú estigui estirant els fils per fer que caminem o no, saltem o no, ballem o no, vivim o no.
I mentrestant, va cridant tot rient " danzad, danzad, malditos ".
Segur que la "Doctora" que em va despatxar a l'ICAM n'es una.
ES APRENDRE A BALLAR SOTA LA PLUJA.
Aixó és exactament el que sento jo que hem d'aprendre a fer tots nosaltres, la nostra tormenta no passarà mai, i si no aprenem a ballar sota la pluja, estem perduts.
De totes formes, n'aprenguem o no, és com un càstig, com que haguem estat maleits i algú estigui estirant els fils per fer que caminem o no, saltem o no, ballem o no, vivim o no.
I mentrestant, va cridant tot rient " danzad, danzad, malditos ".
Segur que la "Doctora" que em va despatxar a l'ICAM n'es una.
dijous, 2 d’abril del 2009
ENS AFECTEN ELS CANVIS DE PRESIÓ ATMOSFÈRICA
Aquesta setmana tots els que patim de Fibromialgia, estem amb molt dolor, estem passant dies molt baixos.
Avui a la sessió de gimnàstica que ens fa en Dani només hi hem anat quatre, totes les que han faltat han trucat dient que no podien venir perquè estaven malament, amb molt dolor i fins i tot les quatre que hi hem anat estavem fatal.
Sort que en Dani, que és un sol, ja ens ha fet una sessió molt fluixeta perquè ha vist que no podiem fer més.
Ens ha explicat el perquè estem tant malament aquests dies que canvia el temps i la pressió atmosfèrica, es veu que com que la nostre pell es porosa, el nostre cos absorbeix la humitat del ambient i les membranes que hi ha al voltant de la musculatura, s'encongeixen i provoquen aquest dolor, fins i tot a les persones que no estàn malaltes, però es clar, per nosaltres es un suplici.
Esperem que vinguin dies millors, noies.
Avui a la sessió de gimnàstica que ens fa en Dani només hi hem anat quatre, totes les que han faltat han trucat dient que no podien venir perquè estaven malament, amb molt dolor i fins i tot les quatre que hi hem anat estavem fatal.
Sort que en Dani, que és un sol, ja ens ha fet una sessió molt fluixeta perquè ha vist que no podiem fer més.
Ens ha explicat el perquè estem tant malament aquests dies que canvia el temps i la pressió atmosfèrica, es veu que com que la nostre pell es porosa, el nostre cos absorbeix la humitat del ambient i les membranes que hi ha al voltant de la musculatura, s'encongeixen i provoquen aquest dolor, fins i tot a les persones que no estàn malaltes, però es clar, per nosaltres es un suplici.
Esperem que vinguin dies millors, noies.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
