dimarts, 14 d’abril de 2009

ESTIC DESANIMADA

Avui ha anat a consultar a un advocat, amb els informes que tinc perquè s'ho mirés i em digues que més em faria falta per tenir un bon expedient i poder tirar endevant la demanda d'incapacitació.

M'ha desanimat moltissim el que m'ha explicat, am el que tinc ara no em puc pas fer pagues d'aconseguir res, encara me'n falten uns quants i segons ell son els més importants, però quan m'ha començat a dir els mesos i fins i tot anys si s'ha d'apel·lar que trigaria a tenir una incapacitat, se m'ha desmuntat tot.

M'ha parlat que uns 8 o 10 mesos anant tot molt bé i dos anys més si la seguretat social apel·la. Jo ja no tindré la paga de l'atur i només cobraré una caritat que et donen que ells en diuen subsidi d'atur que crec que son uns 300 euros al mes, us imagineu??.

I al final, passant tot aquest calvari encara tinc molts punts de que em diguin que no i em quedi sense res.

I tot aixó ho tinc d'afrontar amb grans dolors, amb uns ànims molt baixos i passant-me la nit en blanc, no se si podré aguantar-ho, em dona la impesió que estic lluitant amb molins de vent, però només amb un bastó i encara primet.

Avui veig la guerra perduda, potser demà podré aconseguir una espasa en lloc de un bastó, i tornaré tenir ànims per tornar a lluitar, no ho se, o potser no.

Qe trist que hagin de dirigir la meva vida una colla de persones que sempre tenen la panxa plena, la casa molt gran, i uns sous mil·lionaris. Els hauria de caure la cara de vergonya, si es que n'han tingut mai, es clar.