diumenge, 18 de gener de 2009

VIURE

Després de tant temps de dolor, de cansament, d'insomni i moltes altres coses, que més val no anomenar, ara puc dir que estic aconseguint la meta que jo mateixa em vaig posar.

Ara ja començo a poder viure i riure i fins i tot quasi cada dia em pinto una miqueta i tinc ganes de sortir i torno a ser feliç amb cada petita coseta que em fa la vida més agradable.

No son coses gaire complicades, jo soc una persona senzilla que no necessita moltes coses per estar contenta, tant sols saver que les meves filles son felices, veure que la meva mare està bé, emocionar-me amb una cançó, obrir un llibre i submergir-me dins la historia que estic llegint, veure el sol al matí quan em llevo, saber que tinc amics que m'estimen, en fi, ja veieu, coses normals però que he estat un temps sense poder valorar perquè jo no estava en condicions d'adonar-me de quant les necessitava i de lo importants que son a la meva vida.

Puc dormir, potser no tant com jo voldria, però amb el que tinc ja en tinc prou, puc sortir a passejar sense caure i sense marejar-me, fins i tot hi ha dies que em sento normal, com tothom, com si no estigues malalta.

Com que en aquest bloc, sempre us hi escric tot el que sento, com em trobo i fins ara no hi havia gaire res de bó, vull que tots sapigueu que la meva vida ara ja es bona, ja se que hauré de conviure sempre amb la Fibromialgia, però cada com ens entenem més i aixó em facilita molt la vida.

Al cap i a la fi segueixo creient que "La vida es bella".

2 comentaris:

Campanilla ha dit...

Hola Maite!
Acabo d'escoltar la cancó de "La vida es bella" m'agradat molt. Si estas be si que ho veus així, pero si no ho estas nomes es un pou fosc el que es veu.
Me n'alegro molt que et trovis mes bé i amb ganes de sortir, pintar-te i demés.
A mí encara en falten forces per recuperar. Potser jo també he trovat bastanta milloria ja que últimament no tinc tants dolors,
no es que em despisto bastant i ja ni el sento. "Bueno" no marxen pero no mortifiquen tant,
Vinga fins demá a Gimnastica.
Petons i fins demà.

susana ha dit...

M'alegro molt de que et trobis mes be, en ganes de sortir arreglarte una miqueta i que vegis els dies d'un altre color, en alegria ,optimisma i de saber conviura en la malatia.
També m'alegro de que poguis dormir mes estona ,aixó fa molt per el nostre cos,encara que no ho sembli
Vinga una abraçada ven forta