Avui una amiga m'ha enviat un mail amb uns missatges preciosos, que crec que ens aniria molt be fer-los nostres:
Un home vell arriva a una residencia i mentre puja l'escala que el porta a la seva nova estança, l'infermera li explica com és la seva habitació. L'home vell respon amb un somriure de nen petit a la cara " M'agrada molt la meva habitació", i l'infermera li pregunta, Perquè diu que li agrada si encara no l'ha vist?. L'home vell li contesta:
Aixó no te cap importància,la felicitat jo la trio per adelantat, si m'agrada o no la meva habitació, no depen del mobiliari o la decoració, sino de com jo decideixo veule-la. A la meva ment, ja està decidit que m'agrada la meva habitació.
Jo prenc una decissió cada mati quan em desperto:
Yo puc escollir: Puc passarme la vida al llit enumerant tots els mals que tinc a totes les parts del meu cos, o puc llevar-me cada dia i donar gràcies al cel per aquelles parts del meu cos que encara estàn bé.
Cada dia per mi és un regal, i mentre jo pugui obrir els ulls, em fixaré en el nou dia i faré que sigui feliç i també recordaré tots els moments feliços que han anat construint la meva vida.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada