He parlat amb unes quantes de vosaltres, i totes m'heu dit que estave-ho igual que jo, o sigui que he arribat a la conclusió que el fred no en va bé, ens haurem de canviar de residència i anar a viure a un lloc càlid, on mai no hi fagi fred, segur que no ens curariem, però la malaltia seria molt més portable.
Demà toca gimnàstica, i la setmana passada ja no hi vaig poder anar, i no penso tornar a faltar, encara que em trobi malament. Es que si no ho faig aixi estaré tot l'hivern sense fer res, i no m'ho vull permetre.
Avui m'ha trucar una companya de l'associació i m'ha dit que amb el grup d'autoajuda, farem l'amic invisible, em fa il·lusió, entre totes allà estem creant un ambient maco, som una gran familia.
Aquesta és la imatge pintada per la pintora mexicana Frida kalho, ella va patir Fibromialgia i va pintar un autorretrat posant agulles a tots els punts on tenia dolor. Quasi no li va quedar cap part del cos sense agulles, així que jo la veig com el meu mirall, almenys ara.
2 comentaris:
22Hola Guapa!
Espero que estiguis mes be. Avui no tenim Gimnastica, y aprofitaré per anar a buscar receptes que em falta medicació.
Vinga una abraçada molt grand i fins divendres.
Ei Maite guapa, si serveix de consol com moltes jo tambe estic igual i avui que es nadal mes encara, no xeco cap entre dolor, estat de nervis acompanyat de ansietat estic feta una meee.
a veura si habiat som a dia 7 de gener com a minim el nadals ahoran pasat pero el dolor potser no vinga una abraçada guapisima,que te a regalat el amic invisible?
Publica un comentari a l'entrada