Jo esperava que quan arrives l'estiu, amb el sol, i la caloreta el dolor faria vacances, més que res perquè l'any passat vaig passar bastant bon estiu.
Però ahir quan em vaig llevar, així, de cop i sense previ avis, estava allà, al peu del llit, esperant que em llevés per inundar tot el meu cos i fer-me passar un dels pitjors dies en quan al limit del dolor.
Vaig prendrem els analgesics més forts que tinc, que només els prenc quan tinc molt dolor, però no em van fer res, vaig passar un dia atontada pels medicaments, però amb un dolor tant intens que no podia ni posar-me les sabates, ni tocar-me la pell, ni resistia quan estava estirada que una cama toques a l'altre.
Us explico tot aixó, perquè no havia passat un dia tant dolent des de que tinc Fibromialgia, però només en quan al dolor, inexplicablement no em vaig desanimar gens, fins i tot m'en reia de les coses que havia de fer per estirar-me o per caminar.
Avui estic millor, ha vingut una amiga de la meva filla a fer-me acunpuntura, a veure si així milloro una miqueta, però segueixo amb bons ànims, i avui fins i tot he sortit el matí a Mercat i a la tarde a fer un vol petitet.
Estic contenta, per primera vegada m'he adonat que no sempre ve tot junt amb un pack, i que com diu la cançó, pot ser que el meu riure guanyi la partida al dolor, per fort que sigui, i no estic gens desanimada.
He volgut explicar-ho perquè si algú que pateix igual que jo ho veu, potser s'animarà al llegir-ho, es molt important que entre nosaltres ens comuniquem i ens donem anims, que queda encara molt cami per fer i moltes coses per les que lluitar.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada