divendres, 20 de juny de 2008

NO ES POT TOLERAR

Avui 20 de Juny tenia hora a les 11,35 per anar a demanar la meva incapacitat al ICAM al Parc Sanitari Pere Virgili (Edifici Puigmal) de la Avgda. de Vallcarca.

Be, poso totes les dades perquè crec que algú m'havia dit que hi anava al c/. Balmes, de totes formes deu ser ben igual, perquè el tracte humuliant, ironic i de mala educació que he rebut, deu ser cosa dels dos llocs.

Jo, pobre de mi, anava ben convençuda amb un munt d'informes on es demana expressament la meva baixa laboral definitiva i creia que després d'haver-ne parlat tant i d'haver aprobat aquella llei al Parlament, potser les coses haurien canviat i s'ho mirarian amb altres ulls, però res de res, potser ha estat pitjor.

Haig de començar dient que jo hi anava amb tres diagnostics, tots tres incapacitants, i la doctora (no se si era doctora)només volia parlar d'una d'aquestes tres coses de la depresió, tinc informes d'una psiquatre i d'una clinica de salut mental, que es on em varen enviar la meva mutua de treball, que tinc una depresió cronica de molts anys de durada i que ara ha apitjorat moltissim amb la Fibromialgia. Totes dues Psiquiatres diuen moltc clarament que nocessito la baixa laboral definitiva, que en el meu estat no es preveu millora i per tant així com estic ara no puc treballar.

Ella m'ha mirat i m'ha dit "Jo no veig que estiguis tant malament, fas molt bona cara", Mireu, l'hauria pegat però només li he contestat " es que si mira els informes ja veurà que jo a la cara no hi tinc res". Llavors m'ha dit que per tenir una depresió com diuen els informes jo hauria d'estar rossegant-me, quasi sense poder caminar ni sortir de casa i no voldria sortir del llit. l'hi he tornat a contestar "fa dues setmanes que no surto ni de casa ni del llit" no se si li ha semblat prou temps, però m'ha dit que aixo era molt subjectiu la meva paraula contra la seva i com que no hi ha proves de res, ella no em vol tramitar l'invalidesa.

Be, llavors bé lo pitjor, li dono els informes de tots els metges i especialistes que m'han diagnosticar "Fibromialgia" i a més li dic que fa dues setmanes que no puc sortir de casa i camino amb un bastó perquè les cames em fan tant dolor que no m'aguantan, qui hi ha dies que tinc febre, que no puc aixecar el braç ni per pentinar-me, que no puc dormir més de 4 hores al dia, que hi ha dies que ni tant sols puc menjar perqué tal com entra surt i que els dolors a tot el cos i al cap son tant insuportables que ja no se si podré aguantar més aquest estat.

La seva resposta, no us la perdeu: Ha agafat tots els informes que parlavan de Fibromialgia i m'ha dit, que ni sels volia mirar perquè la Fibromialgia es una malaltia que no està contemplada com a incapacitant i que no segueixi per aqui perquè aixó no em portarà enlloc, tampoc em vol tramitar una invalidesa per Fibromialgia.

Llavors bé l'altre diagnostic "Dolor cronic incapacitant" li he explicar que molt dies no em puc llevar i que em fallen les forçes i el dolor m'inabilita tant que ja he caigut tres cops i no m'he pogut aixecar sola, llàstima que ja no tingui els morats i els bonys que em va provocar l'ultima caiguda. Aqui ja hi havia tanta tivantor entre totes dues que ella m'ha dit que no seguis perquè te unes altres persones per sobre d'ella que si presenta aquests informes no em concediran res del que demano, ha plegat l'expedient i s'ha aixecat per fer-me sortir. Jo li he dit "Esperi un moment siusplau, no soc una persona que m'agradi barallarme amb ningú però vosté em tracta de mentidera, gandula i estafadora (perque estic de baixa)"
Doncs sap? jo no la insultaré a vosté perquè m'han ensenyat educació, però si que desitjo amb totes les meves forces que passi pel mateix que estic passant jo, tant sols una semaneta dins el meu cos i les coses canviarian.

Finalment he sortit i he marxat, amb una rabia que no se com podré treureme-la de dins.

No hi ha dret, ens tracten com animals, només senten la paraula Fibromialfia i ja els enrampa.

Espero poder-hi tornar, perquè jo no em donaré mai per vençuda, fins que vegi uns papers que m'inhabiliten per Fibromialgia, hi tornaré tants cops com fagi falta al ICAM, als tribunals, i si fa falta ho faré public a la televisió i als diaris, a mi no sem pot provocar, perque soc bona persona però quan son injustos no paro fins que no aconsegueixo el que de dret em pertany.

1 comentari:

Raquel ha dit...

ànims, jo també hauré de passar pel mateix i sé el que m'espera.

Una forta abrassada, de tot cor R.