JA NO ESTIC SOLA

Ahir vaig anar a veure i a associar-me a la gent de ACAF, bé més ben dit, a la seu que tenen a Osona, que és aqui, a Vic.

Em va agradar moltissim coneixer la dona que em va atendre, ella ja fa molt més temps que jo que te la malaltia, imagineu-vos, si jo ara, que ja quasi ho reconeix tothom em sento sola i desplaçada i la majoria de vegades incompresa, com es devia sentir ella fa 7 anys quan ningú savia que era aquesta enfermetat i ni tant sols se'n parlava.

Va se fantàstic poder parlar amb algú, que està passant el mateix que tu, i t'enten i vàrem riure molt perquè coincidim en moltes coses. En fi que ja m'he associat al grup, i dintre d'uns mesos quan hi hagi més persones i l'ajuntament ens proporcioni algun local, ja podrem fer activitats juntes i xerrades i el més important, que ens trobarem amb gent com nosaltres i entre nosaltres podrem aconsellar-nos, compartir, i sentir que formen part de la societat, perquè el que és ara per ara, n'estem ben bé al marge.

Ja us aniré explicant com i quan comencem a fer coses.