Es quan tens una malaltia d'aquest tipus, que t'afecta moltissim el cos, que només és una part del teu jo, que t'adones que som una unitat.
Som una suma de cos i esperit, i quan les forçes fallen, l'esperit sen ressent.
He pogut comprobar aquesta afirmació perquè abans de tenir fibromialgia, vaig tenir un càncer de mama.
Amb cada una d'aquestes dues malalties, fa falta una gran força de voluntat, per poder seguir dia rere dia aguantant el dolor, i la denigració a que et veus sotmesa, amb l'esperit alt i amb ganes de lluitar, però és possible, us ho asseguro.
A les malalties croniques sels ha de fer front amb una resistencia cronica.
1 comentari:
M'agrada veure missatges amb força en aquest blog, i sobretot si els escrius tu. La resistència crònica és més fàcil quan hi ha esperança.
Publica un comentari a l'entrada