diumenge, 16 de març de 2008

VACANCES

Uff..., per fí. La setmana que bé faig vanances. No se si algú es por arrivar a imaginar que significa per mi "NO FER RES".

Si aquest blog el llegeix algú amb fibromialgia, m'entendrà molt bé. La resta de les persones que m'envolten i que m'estimen, ho intenten, si, amb totes les seves forçes, però es impossible que es puguin imaginar el sobreesforç que significa per mi quan no em trobo bé, només aixecarme del sofa per anar al labavo, aixecar el braç per veure, obrir un pot de melmelada o una empolla d'aigua.

Donc imagineu-vos anar a treballar cada dia, i cada dia haver-te de justificar per no poder fer alguna cosa que et resulta impossible de fer. També hi ha companys que m'aprecien i intenten comprendrem i sobretot m'ajuden, però, per molt que ho intentin, no aconseguiran mai posar-se a la meva pell.

Com molt bé diu la carta que vaig posar a l'entrada anterior (que no se de qui es perque deia anonima) es estar 24 hores cada dia de cada més de cada any de tota la teva vida vivint un infern i fent veure que ets feliç.

La majoria de persones amb les que en parles et diuen lo tipic, has de sortir-... t'has de distreure... etc...perquè quan tens dolor, fatiga, insomni, sempre sense treva,sembla que estàs deprimida,i moltes vegades es real la depresió, però no tots estem deprimits, simplement no podem seguir el ritme del dia a dia, i el pitjor que pot fer ningú és dir-te que "t'has d'esforçar", que "t'has d'animar". només pensar en intentar-ho per fer contentes les persones que estan al teu costat, el desgast l'esgotament es tant gran, que em costa recuperar-me.

Per tot aixó espero que entengueu que significa per mi i l'alleujament que sento quan no haig de fer res, ni tant sols pensar.

Jo, que no estic deprimida, us ho asseguro, estic contenta quan no tinc cap obligació ni cap compromis. Encara que us necessito,i molt, perquè llavors estic molt aillada del mon exterior i quan em veniu a veure sou el meu pont entre la meva vida (interior) i la vostra vida (real). Aquesta combinació és la ideal.

Així que quant us necessiti us faré un xiulet, en forma de trucada o potser tot al contrari, en forma d'aillament. Com que em coneixeu i m'enteneu, ja us n'adomareu.

Ep! segueixo treballant amb la resistencia cronica, però noi, fa pujada....

He trobat un escrit molt maco, a mi ja hi ha molta gent que jo se que m'estima, però a tothom li agrada que li diguin una cosa tant bonica com aquesta:

"T'ESTIMO"
VOL DIR QUE T'ESTIMARÉ I SERÉ AL TEU COSTAT, FINS I TOT EN ELS PITJORS MOMENTS.

VOL DIR ESTIMAR-TE QUAN ESTIGUIS DE MAL HUMOR O QUAN EL CANSAMENT NO ET PERMET FER EL QUE DESITJO QUE FACIS.

VOL DIR ESTIMAR-TE EN ELS MOMENTS DE DESANIM, NO NOMÉS EN ELS MOMENTS ALEGRES.

ELSA SIMONETTI.