CARTA A LA CONSELLERA DE SALUD

Aquesta és la carta que vull mirar de fer arrivar a la consellera, Sra. Geli. No se com, però crec que ja trobaré la manera.
No hi ha dret que es tractin aixi, ara es veu que la Fibromialgia, com que es una malaltia menor només la podrà diagnosticar i fer el seguiment el metge de capçalera, que com és llogic amb 200 pacients per atendre, no s'ha pogut informar prou per atendre a la persona que te al devant i que li explica simptomes tant diferents, i la majoria de les vegades tant aguts.
A mi em va costar molt que ho entengues, però ara està sempre al meu costat, em va enviar a l'especialista, i fins i tot ells dos es posen en contacte telefonic per seguir millor el meu tractament.Hem de lluitar per una millor qualitat de vida.

Senyora consellera,
Soc una de les moltes persones afectades per la Fibromialgia.
Voldria fer-li arrivar com es la nostra vida, el nostre dia a dia, perquè pel que es veu, fins ara potser ningú li ha explicat. No voldria que quedes malament quan algún conegut li expliqui que te Fibromialgia i, tal com em vaig trobar jo amb alguns companys de treball, hagues de contestar : I aixó de la Fibro..... que es?
Jo soc una dona de 53 anys, lluitadora i forta, la meva vida no ha estat fàcil he hagut de lluitar contra un càncer, que ja considero vençut i també he hagut de pujar la meva familia sola, perquè son vidua des de fa molts anys. No cal que li digui, que ho he superat tot amb molt de coratge i molts pocs mitjans economics, perquè a casa només hi entra el meu sou, que es poc més de mileurista.
Ara, quan ja semblava que la vida havia començat a estimar-me, començo altre cop, i aquest cop es pitjor perquè no sabia que tenia, a que m'emfrontava.
Vaig començar a patir molts dolors, sovint agunts i incapacitants, després de moltes proves i analitiques, el metge sempre em deia, que be! no tens res, estas pefecte. I jo cada dia estava pitjor, als dolors s'hi van anar afegint altres coses com un esgotament fisic que es dificil d'explicar, hi ha moments que per apujar un braç pateixo tant que no ho faig, si per mi fos, ni tant sols menjaria, per no haver de fer el menjar. Em llevo amb les mans com el suro, no les puc moure fins al cap d'una bona estona que m'he despertat.
Tinc molts problemes per dormir, el màxim que aconsegueixo son unes 4 hores i encara no es un son reparador, com puc afrontar jo un dia de feina aixi? es inhumà.
També s'hi afageig que a mi el lloc on m'afecta més es el cap, tinc una falta de concentració molt greu, perdua de memoria, i a vegades no puc dir el que vull, perquè no em surt la paraula adequada, n'he perdut moltes de paraules, i moltes vegades parlant sem nota com si no pogues vocalitzar. I el pitjor de tot es que tembé he tingut moltes perdues de localització, m'he perdut a l'escala de casa meva, sortint de l'ascensor, sort que em dura segons només.
A veure, jo tal com estic ara mateix NO PUC TREBALLAR i en consequencia, estic de baixa, però que em passarà quan algún metge m'hagi d'avaluar? veuran uns informes de tots els metges que m'han visitat i m'han diagnosticat i em feràn tornar a treballar, perque, es clar, un informe no es prou fiable sense que cap prova ho avali.
Jo no puc treballar perque amb els problemes que tinc al cap, no em veig amb cor de portar la contabilitat i la tresoreria d'una empresa. Aquesta és la feina que faig ara.
LLavors a mi aixó, on em deixa legalment? si no puc treballar i no em donen cap pensió per incapacitat, que haig de fer per mantenir la meva familia? per menjar i per pagar totes les despeses d'una casa amb una filla que encara està estudiant, però que col·labora tant com pot, aixó si.
Sra. Consellera, aixó que està passant amb mi i totes les persones que es troben com jo, es indignant,humiliant i moltes altres coses que no poso per educació.
Desitjaria que hi prestés tota la atenció possible, siusplau, no esperi més, no fagi tard.
Els malalts de Fibromialgia necessitem i tenim dret a demanar, un millor tracte per part dels metges, de la societat i també de la seguretat social, que és el que al final ha de decidir si podem viure mitjanament be o si ens hem de passar la vida a casa entre el llit i el sofa per paliar tot el sufriment que ens produeix haver de treballar 8 hores diaries.
Espero no haver-li fet perdre el seu precios temps, deu tenir molta feina i asistir a molts llocs diariament. No sap com l'envejo, jo si camino 10 minuts, quan arrivo a casa m'haig de ficar al llit.

Atentament

Mª. Teresa Oms Ballús
Malalta de Fibromialgia