dimecres, 27 de febrer de 2008

PODEM GUANYAR LA PARTIDA

Hola, primer de tot, com que el blog es nou i els que entreu potser que no em conegueu, em presentaré.

Soc la Maite, una dona de 53 anys que visc acompanyada sempre per la nostre protagonista "La Fibromialgia".

Soc de Vic, de naixement i de cor, adoro la meva ciutat.

He volgut fer aquest blog, perquè des de que vaig començar a trobarme malament fins que em varen diagnosticar la Fibromialgia, va passar molt temps i em vaig sentir molt incompresa i jo mateixa em creia que era una gandula perquè sempre estava cansada, que no dormia perque pensava massa en les coses que em passavan, i perquè tenia tant dolor?. No entenia res, perquè el metge de familia em va fer infinitat d'analitiques i proves per dir-me que estava be, que no tenia res.

Jo pensava que era impossible que em trobes tant malament i no tingues res. Fins que la meva filla, que està estudiant medicina, em va portar dos llibres que van fer que se m'obris el cel. Jo llegia i llegia i tot el que deia el llibre, clavat, tot era el mateix que jo patia.

Vaig agafar el llibre i me'n vaig anar al metge, i li vaig dir que si ell no sabia el que tenia jo si que ho savia, i li vaig demanar que em fes anar al reumatoleg i on calgues perquè per fí algú poses nom al meu patiment.

Em va costar molt, no us penseu, al pricipi no volia em deia que no em feia cap falta que un paper digues el que ja saviam, però jo soc molt tossuda i al final vaig anar al reumatoleg i em va diagnosticar en 10 minuts el que m'havia fet patir tant durant tant de temps, tenia fibromialgia i dels punts dolorosos que serveixen per diagnosticar la malaltia els tenia tots 18 de 18, va reconeixer que havia tocat fons i que m'animés que si havia pogut aguantar fins aqui, només quedava un cami, millorar. Ell mateix em va explicar que encara costa molt, fins i tot a alguns metges comprendre aquesta malaltia, em va dir que era una malaltia cronica, que patiria tota la vida, pero que no era degenerativa i no viuria menys per tenir-la.
I el més important, que havia d'acceptar que tenia fibromialgia i aprendre a conviure-hi. Ell mateix em va enviar al Neuroleg i em va dir que havia d'anar al Psiquiatre, perquè aquesta malaltia ha d'estar controlada per el metge de capçalera, el reumatoleg i el psiquiatre, ja que afecta moltissim a l'estat d'anim i pot produir depresions greus.

Un altre problema amb el que em vaig trobar va ser la feina, jo tinc de treballar per viure, com la majoria dels mortals. Al principi havia d'anar agafant baixes quan no podia més, després va venir l'estiu i amb la calor em vaig trobar molt millor, i un altre cop l'hivern i tot va tornar a començar, baixes i altes i anar passant com podia, a tranques i barranques, com diu el meu jefe.

He tingut la sort de que a la feina he estat molt compresa i m'han ajudat moltissim, mai m'han dit perquè t'equivoques, o perquè agafes tantes baixes, al contrari la primera paraula que tenia el meu jefe per mi quan em veia era, com et trobes avui?

Ara hem fet un arreglo, per no anar jo tant carregada de feina i tant estressada, em treuran algunes de les feines que ara faig i ho repartirem una mica entre les 3 persones que portem el departament. No us he dit que jo soc contable, i ara una feina tant delicada em feia patir bastant, perque tinc moltes perdues de memoria i em costa molt concentrar-me.

Jo us he explicar una miqueta com visc jo amb la fibromialgia, ara us toca a vosaltres, tots els que volgueu compartir el vostre dolor.

Animeu-vos que segur que molts de nosaltres podem aprendre de les experiencies d'altres i així millorar una mica la nostra qualitat de vida.

3 comentaris:

Joana ha dit...

No pateixo la malaltia, però conec dues dones properes a mi que la pateixen.
Han trigat anys a ser diagnosticades, ara, almenys, ningú pensa que son "manies".
Molta sort en aquest nou camí!
Un petonet

Striper ha dit...

Maite, no peteixo las consequencies d'aquesta malaltia perço conec els seus efectes , Jo nomes et puc donar una abraçada fent forta i molts anims per tirar endevant, i si vols pasarte per el meu bloc a veure si alguna cosa de las que penjo t'esbosa un bon somriure.

menuda88 ha dit...

hola! hem dik anna i jo si que la pateixo la malaltia. et comprenc perfectament. tink 20 anys i es mol dur tirar endavan dia a dia. fa molt poc que man diagniostikat la fibromialgia i sindrome de fatiga cronica. desde ven petita que els metges m'enbolicaven els braços perque em feia mal sense fer res, o be el peu.
jo soc una persona grasoneta i sempre man fet pagar els dolors al meu pes. jo soc consient de que e de pedre pes, pero tame tink mol clar que aixo no es tot el que tink. El meu metge de capsalera no u creu, em va enviar al reumatoleg i alli em van tractar de boja.
Sem`pre vai acompanyada de les meves pastilles.
ara mateix no treballo tot i que ho nesecito no trobo feina, ja que e dana descartan. Ara de mati me apuntat a estudia un modul de grau mitja de peluqueria, perque ja que la meva intencio es trobar feina a mitja jornada, aixi surto de casa i em relaciono en gen , ja que si no fos x aixo , em puc passar sense sorti de casa durant tota la setmana i es pitjor.


a mi la fibromialgia me la van diagnostia un reumatoleg pagan, perque atraves de la seguretat social no e aclarit res!

algunes tardes vai a una asociacio , que tot i que soc la mes jove em va molt be perque estic envoltada de gen que em compren!

Bueno no res mes a dir anima! i una forta abraçada!

gracies per dixarme soltar el rotllo, i disculpa les faltes d'ortografia.