diumenge, 16 d’agost de 2009

HOLA DE NOU

Ara ja fa molts dies que no escric res en aquest blog. Jo penso, es bona senyal?.

Inmediatament dedueixo el que fa que no hi escrigui, i dedueixo per tant la respòsta, no, no es bona senyal.

No comprec perquè em passa, però cada cop que llegeixo alguna cosa referent a la FM o SFC o SQM, en lloc de abocar-mi com feia abans, per saber més coses i implicar-mi més, ara faig totalment el contrari, passo de llarg, no ho vull llegir, no en vull sentir a parlar, creia que la meva fase de negació havia passat i veig que segueix aqui i crec que pitjor.

Es com si dintre de mi hi haguessin dos mons, el mon de sempre, en el que no estava malalta, que treballava, que feia una vida normal, que sortia amb els amics i que era feliç, i el mon de la Maite malalta, que no pot treballar, però que tampoc pot deixar de fer-ho, amb l'inquietud que aixó em provoca, que no pot fer una vida normal, que ja quasi no te amics perquè s'han cansat de trucar-me i de rebre un no per resposta, i que no es feliç.

He intentat molts cops d'ajuntar-los, fins i tot creia que ja convivien be tots dos mons, però ara veig que no, que es tornen allunyar i jo em desespero i em sento com si m'estes morint de mica en mica.

Cada dia demano coses a Deu, pero mai demano que m'ajudi a mi, crec que és per por de que no es compleixi el desig i sentir-me encara més sola, i més confosa, potser algún dia m'atreviré a demanar-ho, pero ara mateix tinc por i em sento exclosa de la societat, i no aguantaria sentir-me pitjor que ara.

A reveure amics, espero que fins aviat.

1 comentari:

susana ha dit...

Hola Maite me volgut afegir en el blog encara que ja fa un mes del ultim escrit a vui me posat i he llegit varios escrits i la carta que a escrit la teva amiga al ICAM.
no hi han gaires paraules afegir de part meva perque tinc al mateix que vosaltres i veus que ara a quedat com estancat no veig gaires noticies de que es va avansant en aquesta malaltia.(nose) de totes maneres us envio una abraçada i un pato de tot cor.Susana