dijous, 11 de juny del 2009

CARTA A L'ICAM

Unes quantes entrades enrrera, vaig fer un blog que deia entre altres coses:

Per mi trobar-les a elles ha set un regal que m'ha fet la vida, que no esperava i me l'he trobat sense adonar-me'n, un bonic regal que fa que valori l'amistat amb MAJUSCULES, perquè quan alguna de nosaltres esta malament, a les altres ens falta temps per anar a casa a veure-la o trucarla un parell de cops cada dia per animar-la i més que res, perquè sàpiga que hi som, que pot comptar amb nosaltres.

En aquests dies que passo tant dolents, tenir-les a elles es consol.

Sou vosaltres, si, Montse, Mari i Elisabet, vosaltres sou el meu regal


Doncs tal com us deia en el aquest blog que es diu "A vegades la vida et fa un regal", ara em toca a mi fer el regal per totes, per elles i també per mi.

La Elisabet ha rebut, com tots un tracte molt indigne per part de l'ICAM i necessita explicar-ho, fer-ho públic, que tothom ho llegeixi. Aqui és on entra el meu blog, ja se que potser no serà molta la gent que ho llegirà, però per poc que sigui, si vosaltres, amics lectors l'hi deixeu un comentari, ella es sentirà molt més acompanyada, i fins i tot compresa.

Aquesta és la carta que ella ha escrit a l'ICAM:

Senyors: VIC maig 2009

Soc una dona de 46 anys afectada de 5 malalties cròniques:
Depresió major; fatiga crònica; dolor crònic; fibromiàlgia i psoriasi, i també insuficiencia vascular.
Totes aquestes malalties diagnosticades pels seus corresponents
Especialistes.

Voldria explicar amb aquest escrit als “metges” de l’ICAM que quan valorin als malalts citats a les oficines de Barcelona tinguin en compte, les següents consideraciòns :

Jó com la inmensa majoria dels malalts de Fibromiàlgia;Dolor Crònic i Fatiga Crònica, a part de la Depresió que aquestes malalties provoca, anem al metge de capçalera, i després als especialistes: Reumatòleg, Neuròleg, Psiquiatre - aixó com a mínim-, ens visiten, fan diagnòstig, ens fan l’informe del que REALMENT estem afectats i llavors jó em pregunto:SI HAN ESTUDIAT TOTS LA MATEIXA CARRERA, PERQUÈ NO VALEN ELS SEUS DIAGNÒSTICS???

Tots som persones i per tant tots ens equivoquem alguna vegada; peró 5 professionals diferents , tots amb el mateix diagnòstic , i, ISENSE POSAR-SE D’ACORD ENTRE ELLS, TOTS 5 S’EQUIVOQUEN???

Escric tot aixó perquè estic molt indignada i molt cansada del tracte que rebem per part dels “professionals” de L’ICAM.

En primer lloc demano i- crec que parlo en nom de tots els malalts,- que quan baixem a Barcelona després del viatge que per a nosaltres ens és un immens esforç –ens visiti un Reumatòleg- que no tinguem d’escoltar que tot el qué ens passa ès PSICOLÒGIC.



PSICOLÒGIC??? Quan et trobes que no pots aixecar-te del llit perquè les cames no t’aguanten com si haguesis fet una.”marató” sense ser atleta…


PSICOLÒGIC??? Quan no pots anar a treballar perquè no t’aguantes dreta gaire estona i asseguda tampoc; quan la feina que tens és de peó en una fàbrica en que tota la producció va amb un temps connometrat…!

.
PSICOLÒGIC??? Quan no pots fer les feines de casa, haguent de llogar a una persona perquè faci tot el què tu no pots fer, amb la despesa que implica i que en molts casos arribes amb la corda al coll al final de mes…


PSICOLÒGIC???Quan no pots fer una VIDA NORMAL com les altres persones…

PSICOLÒGIC??? Quan les relaciòns familiars queden afectades perquè no et trobes bé passant més hores estant al llit que no pas en familia…


PSICOLÒGIC??? Quan la relació de parella va desapairexent perquè no pots mantenir una relació sexual adecuada.( Tot i que el sexe no ho és tot en una parella,peró és una part important i quan falla , tot queda resentit.)…

PSICOLÒGIC??? Perqué als 46 anys hauría d’estar en un moment de la vida en “plé rendiment” i resulta que tinc d’estar com si fos una persona de 80 anys, tot i que hi ha persones amb aquesta edat que encara tenen més mobilitat que jó, i ho dic perquè hi ha gent d’aquesta edad que els veig fent gimnàs i poden fer més que jó tot i tenir qüasi el doble de la meva edad.


PSICOLÒGIC!!! Perquè quan vas al Reumatòleg i et diu que li sap molt greu diagnosticarte aquestes malalties i amb un grau de 18 de 18 (els punts de dolor) i que no hi ha encara cap medicació coneguda i afectiva per poder convatre-les.
PSICOLÒGIC!!! Quan fà anys que pateixes dolor per tot el cos fins hi tot fan mal els cabells, els ulls , les mandibules per obrir la boca per poder menjar, no hi ha ni un sol lloc on no faci mal, el colon irritable, mal de cap constant, tremulor del cos i cames al vaixar les escales ó rampes, despertar-te a les nits molla de suor ó per el dolor, no poder girar-te al llit si no t’ajudes amb el pijama…
PSICOLÒGIC!!! Quan la teva parella o fills t’han d’ajudar a vestir-te ó despullar-te perquè no pots aixecar els braços o bellugar les cames per poder treure els pantalons, aixó si tens la sort de tenir parella ó fills, i les persones que no tenen a ningú per poder-les ajudar? I quan tens les teves feines per poder-te dutxar,i assecar els cabells?
PSICOLÒGIC!!! Quan durant 40 anys has portat a terme una feina d’administratiu comptable sense cap problema, i ara et veus completament incapaç de fer cap càlcul mental perquè la concentració és nula; perquè llegeixes una cosa 50 mil vegades i no saps que has llegit?

SENYORS!!!
NOSALTRES ESTEM MALALTES I SI LES PERSONES QUE ENS DIUEN QUE TOT ES PSICOLÒGIC TINGUESIN UN MES SEGUIT TOT EL QUE ENS PASSA A NOSALTRES, SEGURAMENT QUE CANVIARIEN DE CRITERI I ACCEPTARIEN QUE AQUESTES MALALTIES PODEN SER INVALIDANTS.

Ja els diré qué ens afecta psicològicament:

Quan et canvia la vida sense que tú ho hagis volgut, en el nostre cas per les malalties que patim, peró i les persones que han quedat inmobilitzades per sempre? Psicològicament han quedat malmeses.

Quan en molts casos, has quedat a l’atur perquè l’empresa on treballabes els hi has comentat ó per haber de fer baixes laborals perquè no pots amb el teu cos llavors ja no ets productiva i al carrer.

Quan en molts casos , has tingut que deixar de treballar sense peder cobrar una indemnització perquè no pots amb el teu cos i, llavors com continúes pagant tot el que s’ha de pagar per poder viure amb una mica de dignitat?

Quan vostés ens diuen que estàs be per treballar i nosaltres no podem amb el nostre cos, A QUIN LLOC ENS DONARÍEN FEINA SABENT QUE ESTEM MALALTES CRÒNICAMENT???

Quan has treballat tota una vida deixanti la salud; perquè el 99% dels malalts hem estat persones amb una activitat laboral i social intens i ara et trobes que no pots amb el teu cos.

Quan veus que els que estan al teu voltant pateixen de veuret que no pots amb el teu cos.

Quan et trobes que et vas degenerant, i no pots fer ni una quarta part de tot el que feies, amb l’esforç que ens puposa, aixó si tens la sort de tenir la familia al costat i que t’entenguin i col-laborin amb les tasques que no has pogut fer.

Quan et canvía el carácter perquè estas adolorida fins al capdemunt i et diuen alguna cosa i ja saltes per res.

Quan fà un any que el Parlament de Catalunya va aprobar per unanimitat la ILP, i el dia 21 de maig d’aquest any, quan hauria d’estar tot en funcionament, encara no s’ha portat a terme cap dels punts del contingut de la mencionada llei.

NOSALTRES EXISTIM, NO SOM INVISIBLES, I LA NOSTRE MALALTIA ES MOLT CLARA, REAL I COMPLETAMENT INVALIDANT.

Ho signa:
Elisabeth Mas

Per fer-li costat i perquè sento el mateix que ella jo m'hi afegeixo, també ho signa:
Maite Oms.

3 comentaris:

Maite ha dit...

El primer comentari el vull fer jo.
Estic totalment d'acord amb tot el que dius, i crec que es vegi o no es vegi correcte, és el que tú sents i el que vols fer arrivar a tothom.
Es un escrit fet amb el cor, no amb el cap, però és el que tú necessites ara, i ho has de treure tal com ho sents, així et ferà sentir millor.
No et quedis mai res a dins, perquè fa mal, molt mal. Per aixó hi som nosaltres, per escoltar-te i ajudar-te en els moments febles.

Angels ha dit...

HOLA MAITE I ELISABETH:
PATEIXO FIBROMIALGIA,DEPRESSIO COMORBIDA,MÚLTIPLES AL.LÈRGIES MÈDIQUES I ALIMENTÀRIES I INTOLERÀNCIA QUIMICA. TINC 45 ANYS,PROFESSORA D'EDUCACIÓ INFANTIL I PORTO MÉS DE 6 MESOS DE BAIXA LABORAL. DESPRÈS D'UN PEREGRINATGE DE 1O ANYS ,PER FI M'HAN DIAGNOSTICAT. ESTIC A LES PORTES D'UN EXAMEN DE L'ICAM,....I TREMOLO. TENIU TOTA LA RAÓ EN EL QUE COMENTEU,M'HI HE TROBAT DURANT AQUESTS DARRERS ANYS ,I LA VERITAT,NO SÉ COM PODRÉ ENFRONTAR-ME AMB UNS "PROFESSIONALS" MÉS PREOCUPATS PER ESTALVIAR DESPESSES QUE EN CURAR I ESTAR AL COSTAT DELS MALALTS. EM SOLIDARITZO AMB VOSALTES I COM JO TOTA LA MEVA FAMILIA QUE PATEIX AMB MI.
UNA ABRAÇADA DOLÇA,I UN GRAPAT D'ÀNIMS.

Maite ha dit...

Et desitjo moltissima sort Angels, de moment jo no l'he tinguda, no s'han volgut ni llegir els informes, però ara torno a recollir nous informes, i apa!! a tornari, com em dic Maite que ells no podràn més que jo, a lluitar!!.
Una abraçada maca.